Els primers documents escrits en els quals apareix el nom de Vilaplana (Villam Planam) són de 1297. Des del principi, formà part del comtat de Prades i amb una certa dependència de l’Aleixar. En el segle XIV tenia un cali compost per 4 famílies dedicades al comerç, tot i que en el segle XV tingués encara una certa dependència de la Mussara.
La base de la seva economia, en el segle XVII eren els avellaners, la ramaderia i les ames.
A mig segle XVII, la vila ja està provista de metge (barber) i apotecari, així com de mestre per a nois.
Pel que fa a serveis, eren: la tenda de queviures, el forn de coure el pa, la carnisseria, la fleca i taverna, la premsa de lliura, el molí del blat, el molí d’oli, “l’estanquillo” de I’aiguardent i el ‘tabaco reial”, l’hostal i la ferreria.
L’arrendament d’aquests serveis es regia per una mena de reglament que se’n deia la tava.
La Balandra i la Bassa de la Vila es regien per una junta amb la vigilància directa d’un aiguader.
La tramitació de l’estudi, plànols per la construcció d’un nou temple (l’actual) s’iniciaren el 18 de febrer del 1736.
(Del llibre Vilaplana a mig segle XVIII, de Mn. Isidre Saludes, publicat el març de 1978)